L’ Associació parla, l’Associació actúa

Al gener de 2020 l’Agència Catalana de l’ Aigua (ACA) decideix actuar a la llera entre la presa del canal de La Bauma i el pont de la fàbrica de La Bauma, fruit de reclamacions per part dels veïns, els industrials del polígon i la nostra associació.

Aquest 2021 després de diverses reclamacions a l’ Ajuntament de Castellbell i el Vilar i a l’ ACA per part de l’ Associació Amics Església de La Bauma i els veïns s’ ha aconseguit subvencions de 85.000 € + 20.000 € per part de l’ Ajuntament per a neteja i manteniment de la Riera de Marçà i part del riu Llobregat que restaven sense actuar desde l’any 2020.

El manteniment i la conservació de la Llera del Llobregat

Desde Els Amics de l’Esglèsia de La Bauma vetllem per mantenir l’ equilibri de la seguretat i el bon estat del medi a la franja del riu Llobregat que pertany al barri de La Bauma.

La natura és dinàmica. Els rius, rieres i torrents, com a elements essencials i indispensables de la natura, a vegades baixen ben plens, podent provocar inundacions, i, en altres períodes estan secs, sobretot amb un clima mediterrani tan dual com el que tenim. En moltes ocasions, a les seves lleres hi podem trobar sovint una abundant vegetació o restes vegetals, sense oblidar residus urbans, que han estat arrossegades per una riuada precedent.

És necessari per tant realitzar actuacions de prevenció del risc d’inundació en lleres públiques. Així doncs s’ha de duur a terme de manera periòdica i en coordinació amb les administracions que puguin ser part interessada o afectada, el que s’anomenen actuacions de manteniment i conservació de lleres.

L’objectiu de les actuacions de manteniment i conservació de lleres és mantenir i conservar les lleres públiques per afavorir la lliure circulació de les aigües superficials i evitar els problemes per inundacions en crescudes ordinàries del rius. Tenen doncs una doble finalitat: garantir el flux d’aigua i minimitzar el risc d’inundacions amb la preservació del seu entorn.

Amb aquest objectiu, els treballs que es duen a terme quan es realitza una actuació de manteniment i conservació de lleres es centren en l’eliminació d’obstacles, la retirada d’espècies vegetals al·lòctones o de mal comportament hidràulic, la plantació d’espècies vegetals autòctones i de bon comportament hidràulic i, altres actuacions puntuals menors.

Els treballs de manteniment i conservació de lleres són actuacions d’àmbit local, que tenen per objectiu concret, com dèiem anteriorment, actuar principalment sobre la vegetació invasora que es troba a les lleres, i actuar en general sobre un excés de vegetació (habitualment no estructurada) que dificulta el desguàs en cas de crescudes.

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n’Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines de nord a sud. El curs d’aquest riu ha estat molt aprofitat per la població del país per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres.

El seu traçat travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat (entre Monistrol de Montserrat i la Puda) i a Martorell.

De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, s’orienta després a ponent, al solc prepirinenc, a la Pobla de Lillet s’ajunta amb el riu Arija, per l’esquerra, i a Guardiola de Berguedà s’hi troba l’aiguabarreig amb les aigües del Bastareny, que baixa del Cadí i poc després les aigües del Riu de Saldes, procedent del Pedraforca, ambdós tributaris per banda dreta. A Guardiola de Berguedà hi trobem l’inici del canal industrial de Berga, obra inaugurada l’any 1899 i impulsada per l’enginyer Marcel·lí Buxadé, que porta l’aigua del riu a la capital de la comarca del Berguedà. És en aquest municipi on el riu abandona el solc prepirinenc en travessar el muntanyam calcari encavalcat de l’Alt Berguedà per l’estret congost de Fígols (municipis de Cercs i la Nou).

En el seu camí cap al sud, l’aigua del riu que no ha estat canalitzada alimenta l’embassament de la Baells, inaugurat el 1974, amb una capacitat de 109,43 hm³ i que està situat a Cercs. El riu entra a la Depressió Central. Després de l’embassament el riu recorre molts municipis o termes municipals (Olvan, Avià, Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Manresa…). Fa uns anys s’aprofitaven les aigües del Llobregat per produir l’energia elèctrica que necessitaven les màquines de les indústries tèxtils que hi havia en tots aquests pobles. Com a testimonis d’aquest aprofitament queden nombroses colònies tèxtils amb rescloses i canals llarg del riu. Actualment continuen en funcionament nombroses minicentrals elèctriques que fan que el cabal del riu disminueixi molt de manera artificial en nombrosos trams, especialment en temps de sequera.

Prop de Balsareny hi ha l’inici de la Séquia que fou construïda per ordre del rei Pere III el Cerimoniós per tal de portar l’aigua del Llobregat a Manresa.

En el seu curs, el Llobregat va rebent aigües de diverses rieres i rius que van augmentant progressivament el seu cabal: riera d’Olvan i de Clarà a Gironella; riera de Merlès a Puig-reig; riera Gavarresa a Cabrianes; el Calders a Navarcles…

A Castellgalí, el Llobregat rep les aigües del seu afluent principal, el Cardener, que fa augmentar notablement el seu cabal.

Més endavant travessa la Serralada Litoral, A Monistrol inicia un enorme canyó per l’extrem oriental de Montserrat, que acaba a la Puda, i s’obre a la depressió del Vallès i del Penedès, la qual travessa per Olesa de Montserrat, fins a Martorell on rep les aigües d’un altre afluent molt important: el riu Anoia, i passa sota el pont del Diable. Pocs quilòmetres després rep la riera de Rubí i franqueja el darrer congost. Finalment, eixampla la vall i dona lloc a la plana del delta, d’una gran densitat demogràfica, agrícola i fabril on el Llobregat és molt aprofitat tant pels horts i camps de fruiters com per a les fàbriques i grans magatzems que s’han posat als seus marges.

Desemboca formant un vast delta d’uns 100 km² on es troben les instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona, així com diverses reserves naturals d’importància a nivell europeu. El curs del riu s’ha modificat a la seva part final per poder continuar ampliant les zones dedicades a la logística del transport de mercaderies.

En aquesta zona s’hi troben nombroses localitats tradicionalment agrícoles (que inclouen Llobregat en el seu nom, com Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat o el mateix el Prat de Llobregat) que viuen una pèrdua d’aquesta activitat per la forta pressió per obtenir sòl per a ús industrial.