info@labauma.cat
Alexandre-Soler-i-March

Alexandre Soler i March

Arquitecte

Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d’abril de 1873 – ibídem, 28 de març de 1949) fou un arquitecte català deixeble de Domènech i Montaner, a l’estudi del qual va treballar un temps. Era germà de l’advocat, bibliòfil i polític Leonci Soler i March.

Fou fill de Lluís Gonçaga Soler i Mollet i de Vicenta March i Solernou.[1] Es va titular a Barcelona el 10 d’agost de 1899.[3] Va dirigir l’Escola d’Arquitectura del 1931 al 1936. Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i president de la Junta de Museus de Barcelona.

Durant la primera dècada del segle xx i juntament amb l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, s’establí a Castellbell i el Vilar com a arquitecte de la burgesia industrial i menestral del municipi, liderant el projecte de la torre del Vial o l’església de la Sagrada Família de la Bauma, per exemple.
Fou autor de nombroses obres arquitectòniques, bona part d’elles anteriors al període republicà: a Barcelona destaca la casa Heribert Pons, actualment conselleria de Finances. El 1916 va fer el pedestal del monument a Rafael Casanova, amb Josep Llimona com a escultor. Va realitzar, juntament amb Francesc Guàrdia, una obra modernista cabdal, el mercat de València (1910-28).

  • 1200_1559560888convent_santa_clara
  • 5
  • 05AlexandreSolerMarch-Harinera Albareda_1600x1019
  • solermarch3
  • bcn971
  • unnamed
  • 3

Obra destacada

  • La Torre de Cal Bassacs, a Cal Bassacs, Gironella.
  • Ca l’Arau, Sallent

A Barcelona:

  • casa Heribert Pons, actualment Conselleria de Finances.
  • pedestal del monument a Rafael Casanova per al seu nou emplaçament a Barcelona, amb Josep Llimona com a escultor (1916).

A València:

  • Mercat Central, realitzat juntament amb Francesc Guàrdia i Vial (1910-1928).

A Manresa:

  • Convent de Santa Clara, la seva ampliació és una de les obres més destacades que va projectar a Manresa (1904).
  • Institut Lluís de Peguera, d’estil modernista en transició cap al noucentisme, les obres es van iniciar el 1907 però no es van acabar fins a l’any 1927.
  • Farinera Albareda, fàbrica típicament modernista (1909) i farinera la Favorita.
  • Façana principal de la Seu (1915).
  • Casal Regionalista, d’estil sobri i regular, s’allunya dels postulats modernistes i s’acosta al noucentisme (1918).
  • sglésia de la Parròquia de Crist Rei, iniciada el 1942 i acabada el 1957 per Josep Maria Armengou.
  • Casa Sitjes

A Sallent:

  • Ca l’Arau

A Casserres:

  • Església neogòtica de la colònia industrial l’Ametlla de Casserres.

A Gironella:

  • Església nova de Santa Eulàlia de Gironella.
  • Torre de Cal Bassacs.

A Rajadell:

  • Can Gallifa (masia Noguera), presenta un conjunt arquitectònic modernista, amb jardins i edificis d’inspiració neogòtica i neoclàssica. Originalment una masia tradicional del segle xvi que va ser convertida en edifici modernista a finals del segle xix per Soler i March i modificada el 1902 per Ignasi Oms i Prat.

A Castellbell i el Vilar:

  • Església de la Sagrada Família de la Bauma, obra modernista edificada per iniciativa de Joan Vial, propietari de la fàbrica de la Bauma i del veïnat de la Colònia (1905-1908).

A Monistrol de Montserrat:

  • Església de la Colònia Gomis.