Contactar amb l'Associació

Vui conèixer millor als seus integrants

    Església de La SagradaFamília de La Bauma

    Bé cultural d'interès local

    Església força monumental, d'estil medievalista, situada al peu de la carretera de Manresa a Terrassa, a mà dreta, en el barri de la Bauma. La planta de l'església presenta una gran nau central més ampla i dues de laterals, que acullen capelles separades per una alternança de columnes i pilars decorats amb motius vegetals. L'espai interior està distribuït en tres trams, determinats per tres columnes a ambdós costats i tres més d'intercalats. L'absis és semicircular i conté cinc finestres. Els vitralls laterals estan tapiats amb un envà per la part de dins, encara que visibles pel cantó de fora. Les columnes no són treballades, sinó senzillament buixardades.

    A. Soler i March

    La llera del Lobregat

    Patrimoni industrial

    Esglesia-de-La-Sagrada-Familia-de-La-Bauma
    Alexandre-Soler-i-March

    Alexandre Soler i March

    Arquitecte

    Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d’abril de 1873 – ibídem, 28 de març de 1949) fou un arquitecte català deixeble de Domènech i Montaner, a l’estudi del qual va treballar un temps. Era germà de l’advocat, bibliòfil i polític Leonci Soler i March.

    Fou fill de Lluís Gonçaga Soler i Mollet i de Vicenta March i Solernou.[1] Es va titular a Barcelona el 10 d’agost de 1899.[3] Va dirigir l’Escola d’Arquitectura del 1931 al 1936. Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i president de la Junta de Museus de Barcelona.

    Durant la primera dècada del segle xx i juntament amb l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, s’establí a Castellbell i el Vilar com a arquitecte de la burgesia industrial i menestral del municipi, liderant el projecte de la torre del Vial o l’església de la Sagrada Família de la Bauma, per exemple.
    Fou autor de nombroses obres arquitectòniques, bona part d’elles anteriors al període republicà: a Barcelona destaca la casa Heribert Pons, actualment conselleria de Finances. El 1916 va fer el pedestal del monument a Rafael Casanova, amb Josep Llimona com a escultor. Va realitzar, juntament amb Francesc Guàrdia, una obra modernista cabdal, el mercat de València (1910-28).